dijous, 25 novembre de 2010

Bibliografia i webgrafia

- GONZÁLEZ MONTEAGUDO, José. La pedagogía de Célestin Freinet: Contexto, bases teóricas, influencia. Madrid: C.I.D.E, 1988.
- FACULTAT DE EDUCACION UNIVERSIDAD DE CANTABRIA Pedagogía Freinet en el siglo XXI. Cantabria, 2009 <http://www.mcep.es/uploads/files/04fec8fff6b6513dcc2444872c0b64085.pdf> [Consulta 6/11/10]
 -http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0028206&BATE=C%   25C3% 25A9lestin%  2520Freinet

dimecres, 24 novembre de 2010

FOTOS DE CELESTIN FREINET

A aquest enllaç podeu gaudir de diverses fotos de Celestin Freinet.

Hi han fotos de tot tipus com ara: Freinet a l'escola, el treball dels seus alumnes, els dibuixos que feien els nens, les revistes escolars que es van publicar a Espanya, la Gerbe...

http://www.flickr.com/photos/celestinfreinet

L'assamblea de classe

En certa manera el model d’organització de classe que proposa la pedagogia Freinet és, sempre, el desenvolupament d’una assemblea. No obstant, cal disposar dels moments de solemnitat i de riquesa d’una assemblea instituïda, periòdica, perquè esdevingui l’àgora on culmina el poder i la realitat del grup-classe. És òrgan rector i decisori de la classe. És el moment de plantejar els problemes, les situacions diverses, els projectes.
L’assemblea requereix, però, els requisits necessaris perquè l’infant confirmi la seva postura oberta i la seva actitud optimista davant la vida. L’assemblea, doncs, ultra assumir la funció de planificació i revisió de la feina i de la vida del grup, ha de tenir la funció de donar al nen confiança en les coses que l’envolten i en la capacitat d’organització dels seus propis coneixements en el si d’una col.lectivitat.

Els plans de treball


Considerar el treball com a manipulació de materials i tècniques de cara a l'assimilació de nous coneixements i arribar a un domini de l'entorn a partir de les possibilitats dels infants implica una estructuració determinada de les activitats , una distribució del temps, un a avaluació de resultats. Aquesta és la funció del pla de treball.
Les diverses activitats de la classe estan organitzades de manera que el nen pugui preveure què farà en un determinat termini de temps i, en acabat, fer una autoavaluació del rendiment obtingut. Aquests plans de treball s’emmarquen dins de la planificació col·lectiva que ve determinada per les decisions del grup i dins de la planificació general del curs.

Célestin Freinet en acció



En aquest vídeo extret de la pel·lícula "l'école buissonnière" veiem una representació de l'escola de Célestin Freinet.
Transcripció:
-Els alumnes fabriquen una turbina que es moura amb la força del riu
- Arriba una mestra: "Enriqueta vine aquí, que hi fas aqui? On son les teves amigues? No us fa vergonya haver deixat la classe? Va ves a buscar-les. On és el mestre?"
- Arriba Freinet :" Aquí està"
-La mestra: "Ara no en teniu prou amb els vostres també cal que m'agafeu les meves?"
-Freinet: "Han vingut amb els seus germans pensava que ho sabies"
-La mestra " Jo no sóc com mon pare, que calla i que es posa malalt, jo no em deixaré fer, em tindràs sempre al teu davant i per tot areu."
- Freinet: " Però mira el que estem fent els cables de la turbina ja estan instal·lats, volem il·luminar la cabana que han construit."
-La mestra:"Vinga, vinga neu tirant vosaltres!"

Video resum



Aquest és un video on veiem resumides les teories i aportacions principals de Céléstin Freinet.

Fonaments de la seva proposta innovadora

Freinet és una persona que té molt en compte les necessitats de l’ésser humà i, més concretament, les de l’infant. Per a ell l’infant és un ésser lliure, que ha de viure envoltat de natura i que ha de ser propietari de la seva personalitat. A més, ha de ser capaç de jugar i de divertir-se alhora que aprèn i adquireix unes responsabilitats que el convertiran en un home treballador.
Per aquest motiu estava totalment en desacord amb l’educació que s’impartia fins aleshores: la que ell mateix havia rebut i en la qual, més tard, i havia començat a exercir. Es tracta d’una educació tradicional i, com ell mateix la denomina, escolàstica, que separa el nen de la pròpia vida i en que la protagonista és la matèria a impartir. En canvi d’això, ell vol una educació centrada en el nen i basada en la democràcia, la llibertat d’expressió, la comunicació i la cooperació.
És aleshores quan, influenciat tant pel poble on ell vivia com pels impulsors de l’escola nova (Maria Montessori, Makarenko, Decroly, Rosseau, Pestalozzi...) dissenya i organitza una nova proposta d’educació que vol que arribi a desenvolupar-se internacionalment.
Vol una escola en la qual s’aprengui a partir de la observació, l’experimentació, l’anàlisi i la comparació de situacions i que vagi de la pràctica a la teoria i no a l’inversa. Una escola que fomenti la creativitat i que defensi la llibertat de cada alumne. Una escola centrada en els desitjos, les necessitats i les capacitats de cada nen per tal d’arribar a desenvolupar-les. Cada nen té les seves característiques, la seva forma de pensar i un ritme d’aprenentatge als quals l’escola ha de saber adaptar-s’hi i ha de ser capaç de donar resposta.
Segons ell, amb tots aquests conceptes l’infant serà capaç de formar la seva personalitat, comptant però, amb la guia d’un mestre que l’ajudarà a desenvolupar-la. A més també, considera necessari la proporció d’un medi, un material i unes tècniques per tal de que aquesta formació sigui possible. L’infant, a partir de les vivències del dia a dia, ha d’anar-se fent protagonista del seu aprenentatge, un aprenentatge provinent de l’experiència quotidiana, i ha d’aconseguir ser capaç de donar una resposta i de pensar en possibles solucions a conflictes amb que es trobarà durant la seva vida.
Amb tot, crea una nova visió del nen, la societat i el treball: aquests no s’han de veure per separat si no que han de ser analitzats com un conjunt ja que en el futur serà el nen el que treballarà i constituirà la societat.