Freinet és una persona que té molt en compte les necessitats de l’ésser humà i, més concretament, les de l’infant. Per a ell l’infant és un ésser lliure, que ha de viure envoltat de natura i que ha de ser propietari de la seva personalitat. A més, ha de ser capaç de jugar i de divertir-se alhora que aprèn i adquireix unes responsabilitats que el convertiran en un home treballador.
Per aquest motiu estava totalment en desacord amb l’educació que s’impartia fins aleshores: la que ell mateix havia rebut i en la qual, més tard, i havia començat a exercir. Es tracta d’una educació tradicional i, com ell mateix la denomina, escolàstica, que separa el nen de la pròpia vida i en que la protagonista és la matèria a impartir. En canvi d’això, ell vol una educació centrada en el nen i basada en la democràcia, la llibertat d’expressió, la comunicació i la cooperació.
És aleshores quan, influenciat tant pel poble on ell vivia com pels impulsors de l’escola nova (Maria Montessori, Makarenko, Decroly, Rosseau, Pestalozzi...) dissenya i organitza una nova proposta d’educació que vol que arribi a desenvolupar-se internacionalment.
Vol una escola en la qual s’aprengui a partir de la observació, l’experimentació, l’anàlisi i la comparació de situacions i que vagi de la pràctica a la teoria i no a l’inversa. Una escola que fomenti la creativitat i que defensi la llibertat de cada alumne. Una escola centrada en els desitjos, les necessitats i les capacitats de cada nen per tal d’arribar a desenvolupar-les. Cada nen té les seves característiques, la seva forma de pensar i un ritme d’aprenentatge als quals l’escola ha de saber adaptar-s’hi i ha de ser capaç de donar resposta.
Segons ell, amb tots aquests conceptes l’infant serà capaç de formar la seva personalitat, comptant però, amb la guia d’un mestre que l’ajudarà a desenvolupar-la. A més també, considera necessari la proporció d’un medi, un material i unes tècniques per tal de que aquesta formació sigui possible. L’infant, a partir de les vivències del dia a dia, ha d’anar-se fent protagonista del seu aprenentatge, un aprenentatge provinent de l’experiència quotidiana, i ha d’aconseguir ser capaç de donar una resposta i de pensar en possibles solucions a conflictes amb que es trobarà durant la seva vida.
Amb tot, crea una nova visió del nen, la societat i el treball: aquests no s’han de veure per separat si no que han de ser analitzats com un conjunt ja que en el futur serà el nen el que treballarà i constituirà la societat.
