dijous, 25 de novembre del 2010

Bibliografia i webgrafia

- GONZÁLEZ MONTEAGUDO, José. La pedagogía de Célestin Freinet: Contexto, bases teóricas, influencia. Madrid: C.I.D.E, 1988.
- FACULTAT DE EDUCACION UNIVERSIDAD DE CANTABRIA Pedagogía Freinet en el siglo XXI. Cantabria, 2009 <http://www.mcep.es/uploads/files/04fec8fff6b6513dcc2444872c0b64085.pdf> [Consulta 6/11/10]
 -http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0028206&BATE=C%   25C3% 25A9lestin%  2520Freinet

dimecres, 24 de novembre del 2010

FOTOS DE CELESTIN FREINET

A aquest enllaç podeu gaudir de diverses fotos de Celestin Freinet.

Hi han fotos de tot tipus com ara: Freinet a l'escola, el treball dels seus alumnes, els dibuixos que feien els nens, les revistes escolars que es van publicar a Espanya, la Gerbe...

http://www.flickr.com/photos/celestinfreinet

L'assamblea de classe

En certa manera el model d’organització de classe que proposa la pedagogia Freinet és, sempre, el desenvolupament d’una assemblea. No obstant, cal disposar dels moments de solemnitat i de riquesa d’una assemblea instituïda, periòdica, perquè esdevingui l’àgora on culmina el poder i la realitat del grup-classe. És òrgan rector i decisori de la classe. És el moment de plantejar els problemes, les situacions diverses, els projectes.
L’assemblea requereix, però, els requisits necessaris perquè l’infant confirmi la seva postura oberta i la seva actitud optimista davant la vida. L’assemblea, doncs, ultra assumir la funció de planificació i revisió de la feina i de la vida del grup, ha de tenir la funció de donar al nen confiança en les coses que l’envolten i en la capacitat d’organització dels seus propis coneixements en el si d’una col.lectivitat.

Els plans de treball


Considerar el treball com a manipulació de materials i tècniques de cara a l'assimilació de nous coneixements i arribar a un domini de l'entorn a partir de les possibilitats dels infants implica una estructuració determinada de les activitats , una distribució del temps, un a avaluació de resultats. Aquesta és la funció del pla de treball.
Les diverses activitats de la classe estan organitzades de manera que el nen pugui preveure què farà en un determinat termini de temps i, en acabat, fer una autoavaluació del rendiment obtingut. Aquests plans de treball s’emmarquen dins de la planificació col·lectiva que ve determinada per les decisions del grup i dins de la planificació general del curs.

Célestin Freinet en acció



En aquest vídeo extret de la pel·lícula "l'école buissonnière" veiem una representació de l'escola de Célestin Freinet.
Transcripció:
-Els alumnes fabriquen una turbina que es moura amb la força del riu
- Arriba una mestra: "Enriqueta vine aquí, que hi fas aqui? On son les teves amigues? No us fa vergonya haver deixat la classe? Va ves a buscar-les. On és el mestre?"
- Arriba Freinet :" Aquí està"
-La mestra: "Ara no en teniu prou amb els vostres també cal que m'agafeu les meves?"
-Freinet: "Han vingut amb els seus germans pensava que ho sabies"
-La mestra " Jo no sóc com mon pare, que calla i que es posa malalt, jo no em deixaré fer, em tindràs sempre al teu davant i per tot areu."
- Freinet: " Però mira el que estem fent els cables de la turbina ja estan instal·lats, volem il·luminar la cabana que han construit."
-La mestra:"Vinga, vinga neu tirant vosaltres!"

Video resum



Aquest és un video on veiem resumides les teories i aportacions principals de Céléstin Freinet.

Fonaments de la seva proposta innovadora

Freinet és una persona que té molt en compte les necessitats de l’ésser humà i, més concretament, les de l’infant. Per a ell l’infant és un ésser lliure, que ha de viure envoltat de natura i que ha de ser propietari de la seva personalitat. A més, ha de ser capaç de jugar i de divertir-se alhora que aprèn i adquireix unes responsabilitats que el convertiran en un home treballador.
Per aquest motiu estava totalment en desacord amb l’educació que s’impartia fins aleshores: la que ell mateix havia rebut i en la qual, més tard, i havia començat a exercir. Es tracta d’una educació tradicional i, com ell mateix la denomina, escolàstica, que separa el nen de la pròpia vida i en que la protagonista és la matèria a impartir. En canvi d’això, ell vol una educació centrada en el nen i basada en la democràcia, la llibertat d’expressió, la comunicació i la cooperació.
És aleshores quan, influenciat tant pel poble on ell vivia com pels impulsors de l’escola nova (Maria Montessori, Makarenko, Decroly, Rosseau, Pestalozzi...) dissenya i organitza una nova proposta d’educació que vol que arribi a desenvolupar-se internacionalment.
Vol una escola en la qual s’aprengui a partir de la observació, l’experimentació, l’anàlisi i la comparació de situacions i que vagi de la pràctica a la teoria i no a l’inversa. Una escola que fomenti la creativitat i que defensi la llibertat de cada alumne. Una escola centrada en els desitjos, les necessitats i les capacitats de cada nen per tal d’arribar a desenvolupar-les. Cada nen té les seves característiques, la seva forma de pensar i un ritme d’aprenentatge als quals l’escola ha de saber adaptar-s’hi i ha de ser capaç de donar resposta.
Segons ell, amb tots aquests conceptes l’infant serà capaç de formar la seva personalitat, comptant però, amb la guia d’un mestre que l’ajudarà a desenvolupar-la. A més també, considera necessari la proporció d’un medi, un material i unes tècniques per tal de que aquesta formació sigui possible. L’infant, a partir de les vivències del dia a dia, ha d’anar-se fent protagonista del seu aprenentatge, un aprenentatge provinent de l’experiència quotidiana, i ha d’aconseguir ser capaç de donar una resposta i de pensar en possibles solucions a conflictes amb que es trobarà durant la seva vida.
Amb tot, crea una nova visió del nen, la societat i el treball: aquests no s’han de veure per separat si no que han de ser analitzats com un conjunt ja que en el futur serà el nen el que treballarà i constituirà la societat.

Actualitat de les seves aportacions

En l'actualitat hi ha diverses característiques a les escoles basades en la renovació pedagògica, per tant molts dels seus fonaments estaran inspirats tant en la pedagogia de Freinet com en les aportacions actuals de l’Escola Nova.
Actualment, igual que per Freinet es dona molta importància i valor al infant.
El nen és el més important i l’escola l’ha de veure com un individu, únic, ja que així el mestre els podrà guiar i els ajudarà particularment a desenvolupar-se tant intel·lectualment com emocionalment millor. Per tant l’escola actual també es basa en integrar la vida i el interès propi del nen en l'activitat escolar. I diguem també que l'escola ha d’estar centrada en el nen respectant la seva llibertat i estimulant la seva creativitat.

Va desenvolupar les seves tècniques basant-se en 3 principis, la llibertat d'expressió, la vida en cooperació i la vida participativa. I aquets tres principis, entre d’altres, també els podem aplicar a l’escola actual.

En quant a la llibertat d’expressió, actualment es valora molt. En la societat en que vivim és un dret fonamental, tant per els nens com per qualsevol ésser humà. I és a l’escola on els infants poden aprofitar aquest dret.

La vida en cooperació també és important per al desenvolupament humà, ja que la nostra manera de pensar i d’actuar certa part està influïda per la interacció social. Per tant aplicant-ho a l’escola, podem parlar d’un aprenentatge socio-cognitiu.

I finalment la vida participativa a l’escola, és a dir, participar i intervenir en tot lo possible per l’enriquiment dels infants. Com en l’escola nova el mestre fa que els nens participin i aprenguin d’ells mateixos.

Les característiques principals de la pedagogia de Freinet que podem aplicar en l’actualitat són: una pedagogia renovadora, activa, popular, oberta, cooperativista, metodològica, i per tant es centra en la renovació del ambient escolar i en les funcions dels seus mestres amb l’objectiu que els alumnes aprenguin fent i pensant.

La pedagogia i les tècniques de treball creades per Freinet segueixen vives, no obstant però, hem de fer algunes observacions. La impremta és l’eina pedagògica introduïda per Freinet a la classe, que oferia possibilitats per a desenvolupar les seves tècniques. Actualment, ha quedat substituïda per l’ordinador, que simplifica el treball manual. Això per tant, comporta una reducció de la creació artística que se’n derivava de l’ús de l’eina.
Avui dia es difícil establir l’educació tal i com l’entenia Freinet, aplicant les seves tècniques. D’una banda poques escoles tenen un sol mestre, i, sovint aquest està amb una mateixa classe un o dos anys, temps insuficient per poder aplicar una bona tasca pedagògica. També cal tenir en compte que els grups d’alumnes estan determinats per l’edat i no hi ha diversitat d’aquestes, de manera que s’evita l’enriquiment de coneixements. Un altre factor serien les normes i els horaris que provoquen un ambient poc adequat per la pedagogia que engloba la cooperació i l’enteniment humà.
Cal destacar però que les seves metodologies actives, participatives i cooperatives sí s‘apliquen a moltes escoles. Els racons del joc simbòlic, de la biblioteca,… o de tallers o l’assemblea, el repartiment de responsabilitats o els projectes d’investigació, l’ús de la lectura documental en tots els actes de la vida escolar, les biblioteques de treball,... són només alguns exemples del que podem trobar del pedagog en les aules d’avui dia.

diumenge, 21 de novembre del 2010

La biblioteca de treball

Les extraordinàries deficiències que presenten els llibres de text (estructuracions asèptiques d’una cultura oficial que és molt difícil que no es trobi apartada de la realitat i dels interessos del nen) creen la necessitat de cercar el màxim d’informacions i materials escrits que es puguin utilitzar en funció de les necessitats de coneixement. El fons de la biblioteca està constituït per monografies, llibres de text, manuals, enciclopèdies, retalls i articles de diaris i revistes... tot classificat d’acord amb la dinàmica i les necessitats de consulta dels infants que, òbviament, hi tenen un accés absolutament lliure i, també ordenen i controlen.

La correspondència escolar

Totes les tècniques de la pedagogia Freinet s’articulen a partir d’una determinada dinàmica de classe i estan lligades les unes a les altres. Totes corresponen a un interès per cercar motivacions profundes, vives, per tal que el treball escolar tingui sentit. Una de les funcions comuna a totes les tècniques de la comunicació, i especialment en aquelles que poden ser considerades més pròpies de l’àrea de llengua. La correspondència escolar s’inscriu dins de la consideració del llenguatge com a sistema per a l’intercanvi de missatges. Altrament, el contacte amb algú que és prou lluny té el valor d’establir lligams, de crear sentiments d’afinitat, de solidaritat, d’acceptació de situacions diferents.

En un altre sentit, la correspondència esdevé centre de creació de treball i incentiu extraordinari per impulsar treballs de coneixements i d’observació del medi pròxim per tal de lliurar informacions d’allò que ens és propi als companys que estan lluny.

divendres, 19 de novembre del 2010

Freinet a Espanya

Cap al 1930 el grup “Batec” (associació de mestres de Lleida, que es reuneixen i plantegen els problemes de l’escola del moment), va conèixer les tècniques de l’Escola Moderna gràcies a Celestin Freinet i la CEL.
Es construeix la Cooperativa espanyola de la Tècnica Freinet (que s’estableix legalment el 1935) per tal de realitzar nous materials educatius, intercanviar experiències i organitzar el Movimient Freinetià espanyol. Mogut per educadors que volen aconseguir una autèntica escola de poble.
L’any 1933 Freinet fa dues conferències en l’Escola d´Estiu de L´Escola Normal de la Generalitat de Catalunya:“Una tècnica nova de l’escola activa” i “El cooperativisme al servei de l’escola”. Del 1932 a 1934 es dóna la difusió de les Tècniques Freinet.
Durant el 1934, es celebra el I Congrés de l’Impremta en l’Escola a Lleida. Serà al  1935, que es publica el primer número del butlletí “Col·laboració, la Impremta en l’Escola”. 
Amb els nombrosos congressos que es van realitzar i tot el moviment que va fer la cooperativa, es va copsar el missatge del pensament educatiu de Freinet i es va prendre consciència de la importància i la revolució pedagògica de la impremta en l’escola.

Influències

A banda de tot el context que ja s’ha esmentat, cal tenir en compte noms rellevants i moments puntuals que també van tenir una influencia important sobre el pensament del pedagog.
Una primera influència que pot ser ha passat per alt és el seu poble i també la natura perquè Freinet basarà la seva concepció en una vida al camp i en contacte amb l’entorn natural.
Freinet va nodrir-se de les idees de renovadors clàssics i d’autors de l’Escola Nova. Estudia obres de Decroly, Montessori, Férriére, Claparede, Dewey, Cousinet,… destaca especialment el pedagog Pestalozzi amb el qual es sentia força identificat.
També cal destacar els ensenyaments dels clàssics marxistes: Marx, Engels, Lenin,… Durant un viatge a Rússia el 1925 va conèixer l’impacte de la revolució russa, quan ideals igualitaris y i els revolucionaris estan molt presents. Una altre influencia a tenir en compte és el pensament del socialisme utòpic del segle XIX.
Freinet va acceptar les idees de l’Escola Activa, no obstant refusa l’idealisme i el pedagogisme de l’edu­cació nova. Indica que és un error mantenir una visió narcisista i individualista del nen. El pedagog defensa aquest aspecte des d’un àmbit més social.
Els nombrosos viatges que realitza al llarg de la seva vida, construeixen el seu propi pensament fruit d’una influencia conjunta, de diversos espais i temps.

Biografia

Célestine Freinet
Céléstin Freinet (1896-1966) va néixer a un petit poble de Gars situat als alps francesos. En haver viscut en la seva infància i joventut entre el camperols va marcar profundament la seva manera molt intuïtiva i concreta de pensar l’educació. Nasqué en una època quan França es trobava en un regim república.
Va estudiar magisteri a l’escola normal de Niza, però es va trobar que al acabar la carrera va haver d’anar a lluitar a la I Guerra Mundial, on és ferit greument del pulmó. Això li dificultarà impartir classes per la qual cosa buscarà mètodes pedagògics que estiguin a l’alçada de les seves capacitats limitades.
Al 1920, aconsegueix ser professor adjunt, on comença a introduir la impremta en l’escola i inicia un moviment d’àmbit nacional mitjançant els seus articles de premsa professional i política, i sobretot, la seva participació en congressos internacionals d’escola nova. També va fundar una cooperativa de treballadors i posteriorment fou membre del partit Comunista.
Al 1928, marxa a Saint-Paul-de-Vence, on no va ser ben acollit. Així doncs, es trasllada novament a Bar-sud-Loup on crearà una nova escola.
La pedagogia impulsada per Freinet va tenir un caràcter popular perquè tant com ell com els mestres que es van adherir a ella van ser educadors d’escoles públiques d’escassos recursos i perquè la seva ideologia els cap a concebre una escola preocupada per recolzar als més necessitats.
Freinet va morir l’any 1966 a Vence.

dimecres, 17 de novembre del 2010

La revista escolar


Les feines que fan els nens a la classe poden ser poligrafiades i formar part d’una revista, un periòdic, un diari escolar.
Per a la confecció de la revista, cal disposar de tècniques i material d’impressió. Aquest material pot ser molt divers: la impremta de tipus mòbil, el limògraf, la impremta de gelatina, ciclostil, impremta d’alcohol, etc. També cal disposar de material per a la il·lustració de la revista a partir dels dibuixos i el disseny dels nens.
L’aspecte més important de la revista escolar és que parteix de les produccions dels infants, que és realitzada a partir de la seva pròpia organització del treball i que constitueix un mitjà de difusió d’allò que és el mateix motiu de la revista: el treball creatiu, la interpretació de la realitat que fan els mateixos nens.

El càlcul viu

La tècnica del text lliure és l’intent d’aproximar el nen a la vida, tot obrint l’escola a les observacions del nen, a partir de l’expressió lingüística. Semblantment, hom intenta donar altres possibilitats d’observació i procura nodrir la classe d’altres recursos d’observació de la realitat que envolta l’infant.
La tècnica del càlcul viu, de la matemàtica viva, correspon a la possibilitat de descobrir situacions matemàtiques dins de la vida real del nen i la capacitat que té de manipular els conceptes matemàtics de manera creativa. Hom estableix un temps d’exposició de les experiències realitzades per l’infant i, com en la tècnica del text lliure, hi ha un comentari, una crítica i un aprofundiment col·lectiu.
Cal destacar l’aspecte funcional i concret de les consideracions que els nens fan en un principi, les quals van esdevenint més abstractes a mesura que van tenint més possibilitats de realitzar-lo.

El text lliure

És una pràctica nuclear. Com indica la mateixa paraula, el text lliure és el text escrit pel nen quan ell vol i sobre allò que vol; altrament ja no fóra lliure: Freinet posa molt d’èmfasi a distingir-lo d’altres activitats, com poden ser les redaccions de tema lliure que els infants han de fer en un moment determinat.
El text lliure té múltiples valors. Un d’ells és el valor “terapèutic” des del moment que neix a partir del gust i de les necessitats d’expressió del nen. És la funció de treure a fora allò que porta a dins: formular allò que hom sent, que hom pensa, és d’alguna manera, dominar-ho.
D’altra banda, des del moment que donem un instrument d’expressió personal estem possibilitant que l’infant analitzi, a partir dels seus propis mecanismes, la realitat que li ha tocat de viure; la pràctica del text lliure esdevé, doncs un instrument operatiu per a la construcció de coneixements.
Hi ha valors que es poden cenyir fàcilment dins l’àrea de coneixement de llengua. L’expressió escrita, els seus aspectes operatoris, l’ortografia, el lèxic, la gramàtica. I encara, tot el que es refereix a la llengua parlada, modismes, dicció, entonació, etc.
La tècnica, en trets generals, es desenvolupa seguint les fases següents:
-         Escriptura del text. És un treball creatiu, individual, amarat del compromís de qui té alguna cosa a dir.
-         Lectura del text davant de tots els companys de la classe en els moments instituïts per a això. Preparació de la lectura, dicció, entonació, modulació de la veu..
-          Comentari de text. Treball de caire col·lectiu. Participació del conjunt grup-classe. Treball específic de llengua i dels continguts de missatge.
Lligada amb la tècnica del text lliure, en trobem d’altres com les d’impressió dels textos, tècniques d’il·lustració, revista escolar, etc. De les quals parlarem tot seguit.